El Senyor pren Cir, el seu ungit, per la mà dreta, i el condueix per sotmetre-li les nacions i deixar desarmats els reis, per obrir-li les ciutats, perquè no trobi tancades les portes.
El Senyor li diu: «Per amor de Jacob, el meu servent, d’Israel, el meu elegit, et crido pel teu nom, et dono un títol honrós, tot i que no em coneixes. Jo soc el Senyor, no n’hi ha d’altre. Fora de mi no hi ha cap Déu.
Sense que em coneguessis t’he fet prendre les armes perquè sàpiguen de llevant fins a ponent que no hi ha ningú fora de mi. Jo soc el Senyor. No n’hi ha d’altre.»

Is 45,1.4-6

Salm Responsorial

Sl 95,1.3,4-5.7-8.9-10a i c (R.: 7b)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Pau, Silvà i Timoteu, a la comunitat de Tessalònica, reunida per Déu Pare i per Jesucrist, el Senyor. Us desitgem la gràcia i la pau. Sempre donem gràcies a Déu per tots vosaltres i us recordem en les nostres pregàries.
No deixem mai de recordar davant Déu, Pare nostre, com la vostra fe treballa per propagar-se, la vostra caritat no es cansa de fer el bé, i la vostra esperança en Jesucrist, el nostre Senyor, aguanta les adversitats.
Germans, estimats de Déu: sabem de cert que ell us ha elegit, perquè quan us anunciàvem l’evangeli, no predicàvem només de paraula, sinó amb obres poderoses, amb dons de l’Esperit Sant, i amb molta convicció.

1Te 1,1-5b

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, els fariseus planejaren la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora, i li enviaren alguns dels seus i dels partidaris d’Herodes a dir-li:
«Mestre, sabem que dieu sempre la veritat, i que ensenyeu de debò els camins de Déu, sense miraments per ningú, sigui qui sigui, ja que no obreu per complaure els homes.
Digueu-nos, doncs, què en penseu, d’això?: És lícit o no, de pagar tribut al Cèsar?»
Jesús, que s’havia adonat de la seva malícia, els respongué: «Hipòcrites, per què proveu de comprometre’m? Ensenyeu-me la moneda del tribut.»
Ells li ensenyaren una moneda romana, i Jesús els preguntà: «De qui és aquesta figura i el nom que hi ha escrit?» Li diuen: «Del Cèsar.»
Jesús els respon: «Doncs, retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu.»

Mt 22,15-21

"Retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu"

L’evangeli d’avui planteja una qüestió que podia ser conflictiva: S’ha de pagar el tribut al Cèsar, és a dir a l’Estat? Ha començat l’evangeli dient que els fariseus planejaren de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora. I podem dir que el gran elogi que fan de Jesús ja amaga alguna trampa: Sabem que dieu sempre la veritat i que ensenyeu de debò els camins de Déu, sense mirament per ningú, sigui qui sigui, ja que no obreu per complaure els homes. Més que un elogi de Jesús, que realment ho és, en llavis dels fariseus sembla un parany. Pensem que en temps del Senyor hi havia grups revolucionaris que consideraven aquest tribut com una ofensa a Déu, únic sobirà d’Israel; els fariseus en canvi no eren tan radicals. De fet, pagaven el tribut: per tant ja tenen la resposta. Lògicament si Jesús diu que no s’ha de pagar l’acusaran d’anar contra Roma; si diu que sí, podran dir que és còmplice de la invasió romana. Però la resposta de Jesús: Retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu, subratlla que Déu està per damunt de tot, que tot pertany a Déu: cel, terra, humans, regnes, emperadors. Jesús, com veiem, va més enllà de la pregunta. Pagueu el tribut com ja feu però no oblideu que l’obediència a Déu és el precepte de tots els preceptes; l’exigència de Déu arriba a tots els àmbits de la vida perquè l’home no té altre Senyor que Déu. Tota la resta ha de ser relativitzat, també la submissió al poder polític. En aquest sentit, la primera lectura subratlla que és Déu qui actua a través de Cir, el rei de Pèrsia: El Senyor pren Cir, per la mà dreta, i el condueix per sotmetre-li les nacions. Però li ha de quedar clar: Jo soc el Senyor, no n’hi ha d’altre. Fora de mi no hi ha cap Déu. I així Pau a la segona lectura relativitza les seves paraules: Quan us anunciàvem l’evangeli no predicàvem només de paraula, sinó amb obres poderoses, amb dons de l’Esperit. Per damunt de les nostres paraules sempre hi ha el Senyor, la força del seu poder, els dons del seu Esperit que són els que transformen la vida.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi